Joan Salvat i Papasseit Va néixer a Barcelona, el dia 16 de maig del 1894 i morí al 7 d'agost del 1924. Va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Conegut com a poeta d'Avantguarda, va tenir també una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en castellà i català simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i repós deguts als problemes de salut. Va morir de tuberculosi als trenta anys, deixant una obra que durant dècades va ser poc coneguda.
A partir dels anys seixanta la seva figura va ser popularitzada sobretot gràcies a autors de la Nova Cançó que van posar música a alguns dels seus poemes. Avui dia és considerat un dels escriptors catalans clau del segle XX i el seu recull de poemes El poema de la rosa als llavis ha estat de lectura obligada a l' ensenyament secundari de Catalunya.
DONA'M LA MÀ
Dóna’m la mà que anirem per la riba 10 s
ben a la vora del mar 7 s
bategant, 3 s
tindrem la mida de totes les coses 10 s
només en dir-nos que ens seguim amant. 10 s
Les barques llunyes i les de la sorra 10 s
prendran un aire fidel i discret, 10 s
no ens miraran; 4 s
miraran noves rutes 6 s
amb l’esguard lent del copsador distret. 10 s
Dóna’m la mà i arrecera la galta 10 s
sobre el meu pit, i no temis ningú. 10 s
I les palmeres ens donaran ombra. 10 s
I les gavines sota el sol que lluu 10 s
ens portaran la salabror que amara, 10 s
a l’amor, tota cosa prop del mar: 10 s
i jo, aleshores, besaré ta galta; 10 s
i la besada ens durà el joc d’amar. 10 s
Dóna’m la mà que anirem per la riba 10 s
ben a la vora del mar 7 s
bategant; 3 s
tindrem la mida de totes les coses 10 s
només en dir-nos que ens seguim amant. 10 s
És un poema decasíl·lab amb versos trencats.
En aquest poema Joan Salvat Papasseit ens demostra el sentiment de l'amor. És un poema que explica tot el que sent per una noia i el que vol fer quan està amb ella. DONA'M LA MÀ
Dóna’m la mà que anirem per la riba 10 s
ben a la vora del mar 7 s
bategant, 3 s
tindrem la mida de totes les coses 10 s
només en dir-nos que ens seguim amant. 10 s
Les barques llunyes i les de la sorra 10 s
prendran un aire fidel i discret, 10 s
no ens miraran; 4 s
miraran noves rutes 6 s
amb l’esguard lent del copsador distret. 10 s
Dóna’m la mà i arrecera la galta 10 s
sobre el meu pit, i no temis ningú. 10 s
I les palmeres ens donaran ombra. 10 s
I les gavines sota el sol que lluu 10 s
ens portaran la salabror que amara, 10 s
a l’amor, tota cosa prop del mar: 10 s
i jo, aleshores, besaré ta galta; 10 s
i la besada ens durà el joc d’amar. 10 s
Dóna’m la mà que anirem per la riba 10 s
ben a la vora del mar 7 s
bategant; 3 s
tindrem la mida de totes les coses 10 s
només en dir-nos que ens seguim amant. 10 s
És un poema decasíl·lab amb versos trencats.
No expliques qui parla (el jo poètic d'en Salvat) ni a qui parla. Quines figures literàries conté el poema? Per què hi surten "barques" i "gavines"? No expliques el títol...
ResponderEliminarComentari molt just. I massa breu. A veur l'exposició oral...