martes, 17 de mayo de 2011

Joan Salvat Papasseit


Joan Salvat i Papasseit Va néixer a Barcelona, el dia 16 de maig del 1894 i morí al 7 d'agost del 1924. Va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Conegut com a poeta d'Avantguarda, va tenir també una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en castellà i català simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i repós deguts als problemes de salut. Va morir de tuberculosi als trenta anys, deixant una obra que durant dècades va ser poc coneguda.
A partir dels anys seixanta la seva figura va ser popularitzada sobretot gràcies a autors de la Nova Cançó que van posar música a alguns dels seus poemes. Avui dia és considerat un dels escriptors catalans clau del segle XX i el seu recull de poemes El poema de la rosa als llavis ha estat de lectura obligada a l' ensenyament secundari de Catalunya.

DONA'M LA MÀ
Dóna’m la mà que anirem per la riba 10 s
ben a la vora del mar 7 s
                    bategant, 3 s
tindrem la mida de totes les coses 10 s
només en dir-nos que ens seguim amant. 10 s
Les barques llunyes i les de la sorra 10 s
prendran un aire fidel i discret,  10 s
no ens miraran; 4 s
                    miraran noves rutes 6 s
amb l’esguard lent del copsador distret. 10 s
Dóna’m la mà i arrecera la galta 10 s
sobre el meu pit, i no temis ningú. 10 s
I les palmeres ens donaran ombra. 10 s
I les gavines sota el sol que lluu 10 s
ens portaran la salabror que amara, 10 s
a l’amor, tota cosa prop del mar: 10 s
i jo, aleshores, besaré ta galta; 10 s
i la besada ens durà el joc d’amar. 10 s
Dóna’m la mà que anirem per la riba 10 s
ben a la vora del mar 7 s
                    bategant; 3 s
tindrem la mida de totes les coses 10 s
només en dir-nos que ens seguim amant. 10 s

És un poema decasíl·lab amb versos trencats.
En aquest poema Joan Salvat Papasseit ens demostra el sentiment de l'amor. És un poema que explica tot el que sent per una noia i el que vol fer quan està amb ella.

martes, 10 de mayo de 2011

SALVAT PAPASSEIT


DÓNA'M LA MÀ
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.
Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

martes, 3 de mayo de 2011

El Pais de los estudiantes

CANTABRIA
El diari que m'ha agradat més de Cantabria és el diari de l'IES La Albericia. És un institut que es troba a Santander i que l'ha fet la classe de Primer A. És un diari bastant reduït però te molt de tema per ensenyar i un disseny que atrau als lectors. Cuiden tota mena de detalls, tan com els crèdits, la publicitat, els títols de cada secció. És un diari que sembla treballat i hi han dedicat el seu temps per fer-ho.El que crida més l'atenció d'aquest diari és la portada perquè és un tema actual i que crida l'atenció a totes les persones. El tsunami que hi va haber a Fukushima.